Dies i nits
junts i sense dormir
sobre el terra
fred i humit.
Coixins de paraules
fetes per compartit,
tot el que ens
quedava d´ahir.

Queda molt per caminar.
Queda molt per endavant.
Queda molt per recordar
abans no puguem oblidar,
perquè això ens ha de portar
fins al final.

El que tenim
és poc o molt, no ho sé,
el que sí sé,
és que ho hem fet junts.
Però la distància és
cada cop més gran,
quan més a prop
del cel, més lluny.