Dm                        E      E7 
L'amor d'un home ja ens havia unit
A7                               Dm 
abans d'aquell matí d'hivern en què vaig néixer.
D7                                          Gm  
El record d'aquell temps, el vent no l'arrossega:
                  Dm                  A7   D 
quan estalviaves pa per a donar-me mantega.

D                     A7 
"Por la mañana rocío,
                  D 
al mediodía calor,
                           A7 
por la tarde los mosquitos:
                         D 
no quiero ser labrador."

E|--2-------1--|
B|----3-----3--|
G|------2---2--|
D|-------------|
A|-------------|
E|-------------|

Dm                                    Gm   (I: 5)
Cançó de bressol que llavors ja em parlava
A7                                    Dm  (I: 3)
del meu avi que dorm en el fons d'un barranc,
Dm                               E      E7 
d'un camí ple de pols, d'un cementiri blanc,
A7                               Dm 
i de camps de raïms, de blats i d'oliveres.
D7                                     Gm  
D'una verge en un cim, de camins i dreceres,
                    Dm                  A7        D 
de tots els teus germans que van morir a la guerra.

D                     A7 
"Por la mañana rocío,
                  D 
al mediodía calor,
                           A7 
por la tarde los mosquitos:
                         D 
no quiero ser labrador."

E|--2-------1--|
B|----3-----3--|
G|------2---2--|
D|-------------|
A|-------------|
E|-------------|

Dm                                Gm   (I: 5)
Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra.
A7                                    Dm  (I: 3)
D'una terra que mai no has pogut oblidar
Dm                               E      E7 
malgrat el llarg camí que et van fer caminar
A7                                    Dm 
els teus germans de sang, els teus germans de llengua,
D7                                 Gm  
i encara vols morir escoltant mallerengues
                Dm                 A7      D 
coberta per la pols d'aquella pobra terra.