Intro/Riff: Dm - A

Dm
Jo vull parlar d'un petit circ
A
Que tenia dos pallassos que no eren divertits
Dm
Era tot fosc i decadent
A
Amb la carpa apedaçada vestigi de millors temps


A#          A
Una col·lecció de personatges del tot singular
A#                 A
Capritx surrealista de l'atzar


Hi havia nans també un forçut
I aquell pobre mag que se li veien tots els trucs
Uns lleons vells i desdentats
I un parell d'equilibristes totalment descordinats

Però quan ja tot semblava no tenir cap solució
El presentador va cridar el seu nom

D G     D A
Ella era la contorsionista
D Em     A A7
Un riu de pura seducció
D G     D A
Feia postures impossibles
D            G           A  A7
Que ens fan pensar en un món millor.


Era una flor enmig dels cards
Pura elasticitat associada a un cos d'infart
I es va esmunyir als nostres caps
Per protagonitzar els somnis més privats

El públic va esclatar en un gran aplaudiment final
Presos per la màgia de l'instant

Ella era la contorsionista...

D  G  A  A7
El nostres caps els nostres ulls en blanc
Tan embogits pel desig de la carn