Vaig pensar en demanar
Solucionar a deïtats
Per aconseguir conquerir
Aquells turons que em queden alts

Potser el temps em dirà
Si és que algú va escoltar
Aquells sermons que tot sol
Llençava al vent cobert de fosc.

Veig fosca la realitat
El cap comença a fallar
Potser no em sé controlar

La llum que veia ha marxat
Res serà mai més igual
Seguiré sent un humà

Buscaré com un boig
Tot el que em fa ser com sóc
Vull seguir i seguiré
Voltant pel món coneixent gent.

Cent miratges he trobat
I en més d'un m'he enfonsat
Però continuo és molt més fort
Que fer sortir quan vull el sol.