Les cadenes de les mans pesen més que les del coll Ja no sé amb qui vull parlar però si sé que estic molt sol Si m'estimes de veritat digue'm per què serveixo jo Si m'odies de veritat mata'm no cal dir-ho a tothom! No hi ha perdó per els traïdors, jo sóc el primer Et dic que tot va bé però ni ho crec ni ho sentiré Sempre perdo la ment, no creguis que pots fer res Intento canviar el món I només perdo els papers Mira tota aquesta gent, busquen paraules buides Necessiten que els animin, que la vida és massa trista I jo no sóc ningú, espero més de tu No puc dir el mateix del que espero per mi Un tret a l'entrecella, caure com una estrella Fa temps que s’estavella però poc els interessa Com els companys del meu voltant, no entenen el meu rap La nena no vol el malson perquè el malson està plorant Cansat de no tenir paraules cada cop que algú esta trist De només poder fer un somriure quan vull fer-li un petó Però tot aquest dolor, només ho salva els crits Perdoneu si no tinc por de la paraula morir I que diràs demà, si veus el got mig buit Te’n recordaràs del que van fer els avis, recordaràs el meu avís I no ho he vist el que jo he escrit Ho sento pel que tinc a dins Les meves venes criden "talle'ns" I només tallo les ungles Les meves imperfeccions diuen pegue'm I només canto la fúria Em diuen els meus pares quan faré una cançó alegre La meva alegria es expulsar tots aquests dubtes! Molts m'admiren pel meu personatge Alguns escolten les meves paraules Penso somriure fins l'últim moment Perquè almenys sé que alleuja el mal de la gent que m'entén Encara que em senc malament, perquè quan tinc el que volia no valoro No ho suporto ni m'ho emporto, així que millor m'aparto Tant de morbo I caic en un quadre La seva pintura se'm incrosta com escames Em fan mal les cames però no busquen aixecar-se Esperen secar-se I cremar-se com si les plantes fossin flames O sóc jo I el meu incendi personal O sóc jo que demano el meu funeral I em moro de ganes Prou! Porto hores fent la bola Potser anys I potser voles, em disculpo pel que penso Jo diria que poc ho sento, però ho sento (juro que ho sento) I em perdo, no creixo, segueixo, diferent estrofa però el mateix, m'estanco No hi ha pitis a l'estanc, em canso, vull ser un sant I no arribo ni a algo Algú em deia: Sempre es esdevenir, mai ésser I jo ho vaig entendre Necessito estar present I no em prenc ni un moment Perquè el meu cap explota, I que es el que sento Que es el que tinc, que es un plaer, que em vegin o veure'm Vull pujar a un escenari I cridar "ja us ho deia, que valia la pena" Penitència