Si no us sap greu, si pot ser, m'està corcant el neguit... d'anar a fer un tomb pels carrers mudat amb els cinc sentits. Us deixo el suplent al mirall i el patrimoni en manlleu, que he de sortir urgentment si no us sap greu. Si no us sap greu, si pot ser, prendré els perfums d'aquest xàfec de tardor, del cec, la punta dels dits i del pa calent, un crostó. Del brot nou, lo que serà, i del sexe el seu darrer alè i la claror de la lluna si pot ser. Aquesta puta sensació d'arribar sempre tard, de passar per les coses sense tocar-les, de perdre el temps tractant de fer quelcom d'important... Abans que el suplent cridi... ...«Salvis's qui pugui»...
M'he promès a la vida. Visquen els nuvis! Anem a esbrinar el que es conspira arreu, i el que sospira el revolt del riu, i el que es rondina als mercats, i el que el diari no diu. Si cal viure i cal morir, voldria fer-ho a nom meu per respecte a l'espècie... Si no us sap greu.