T'evoco, Rosa, i se m'acut Que podria besar-te les parpelles Carregades de son, i empresonar-te Un rínxol entre els dits Si no fes tant de temps que he congelat El bes a frec de llavi Et penso, Rosa, i sé perdut El silenci quiet dels teus camins Que ignoren el desfici del meu tacte (En tinc un mapa mut que vaig omplint a cops d'imaginari) T'enyoro, Rosa I no vull més Que aquest misteri teu Que m'omple el somni I desfà les engrunes de certesa Que m'aguanten T'evoco, Rosa Et penso, Rosa T'enyoro, Rosa